+ Escriure resposta
Resultats 1 a 1 de 1

Tema: L'antic estany

  1. #1
    Administrator
    Data d'inscripció
    13 ene, 11
    Missatges
    54

    L'antic estany

    L’antic estany d’Ivars i Vila-sana estava situat en una conca endorreica anomenada estany d’Ivars, llacuna d’Ivars o d’Utxafava.

    Aquest tipus de llacunes salnitroses originen uns ambients molt singulars i característics de la Depressió de l’Ebre catalana pel fet que es troben aïllades de la xarxa fluvial general i es localitzen en les zones àrides i semiàrides.

    Generalment, la seva formació és deguda al flux ascendent d’aigua que, en no poder desguassar per drenatge lateral, s’acumula als punts més baixos de la conca. L’aigua subterrània és la que aporta la gran majoria de sals d’aquestes llacunes, mentre que la pèrdua d’aigua, a causa de l’evaporació i la transpiració de les plantes, actua de forma secundària, concentrant les sals procedents del subsòl.

    Pel que fa a Ivars, donada l'escassa extensió i fondària de la llacuna, aquesta podia quedar completament seca a l’estiu, i s’hi formaven dipòsits de sals que havien estat explotats comercialment almenys des del segle XV.



    Amb la construcció del canal d’Urgell (1861) i la conseqüent aportació d’aigües del riu Segre a la plana d’Urgell, es generalitzà la circulació d’aigües superficials i subterrànies, de manera que l’antiga cubeta esdevingué receptora de desguassos de regs de conreus de la pròpia cubeta i d’altres zones circumdants.
    Aquest fet provocà un augment important de la superfície i del volum d’aigua de l’estany i arribà a estabilitzar-se a l’entorn de les 130 ha, amb unes dimensions màximes d’uns 2.400 m de llargada per uns 800 m d’amplada i una profunditat màxima de 3,8 m. D’aquesta forma va esdevenir l’estany d’aigua dolça més gran de Catalunya.

    En efecte, aquesta transformació va implicar una dulcificació de la llacuna inicial, que perdé el caràcter originari endorreic, desenvolupà diverses comunitats de macròfits, com la important franja de canyissar perimetral, i augmentà el nombre de peixos i d’ocells presents.


    Amb aquesta transformació, l’estany es convertí en un important centre de vida social, cultural i econòmic per als pobles de l’entorn.
    La caça hi era molt abundant; especialment va ser molt popular la caça d’anàtides, que va comportar fins i tot l’arribada de caçadors amb tren des de Barcelona i Lleida, que s’allotjaven en les masies de l’entorn. S’organitzaven caceres on es podien abatre centenars d’ànecs i fotges en una sola jornada.



    Alhora la pesca també hi era molt abundant, especialment l’anguila, però també el barb, la tenca i el cranc de riu, que es comercialitzaven als principals mercats de l’entorn. Era molt característica la pesca de l’anguila a Ca l’Aragonès, situat al punt on hi havia la sortida d’aigües de l’estany, ja que a través d’un sistema de reixes atrapaven grans quantitats d’anguila, que era molt preuada culinàriament.



    D’altra banda, la memòria històrica popular i dels molts padrins d’avui està plena de records de l’estany com a lloc de passeig, gaudi, dinars, festes i celebracions de tot tipus.

    Miniatures Adjuntes Miniatures Adjuntes Click image for larger version

Name:	5.jpg‎
Views:	198
Size:	17.3 KB
ID:	30   Click image for larger version

Name:	4.jpg‎
Views:	195
Size:	18.5 KB
ID:	31   Click image for larger version

Name:	1.jpg‎
Views:	191
Size:	12.1 KB
ID:	32   Click image for larger version

Name:	6.jpg‎
Views:	196
Size:	16.8 KB
ID:	33   Click image for larger version

Name:	3.jpg‎
Views:	146
Size:	16.7 KB
ID:	34  


+ Escriure resposta

Permisos de Publicació

  • no podeu crear nous temes
  • no podeu escriure respostes
  • No podeu incloure adjunts en els missatges
  • No podeu editar els vostres missatges